firma

www.marionamilla.com

Mariona Millà

  • Portada
  • Galeria d'Obres
  • Historial artístic
  • Biografia
  • Llibres
  • Blog
  • Cursos i docència
  • Taller
  • Mediateca

Blog

  • Personal
  • Notes d'interès
  • Crítiques i textos

Blog

Vint i cinc versos per a la Mariona

V  I  N  T  -  I  -  C  I  N  C

V  E  R  S  O  S

P  E  R     A     L  A

M  A  R  I  O  N  A

 

 

Del cos, no gaire clar, captura l’ull

el feixuc aldarull d’una feblesa

que l’ànima, sotmesa al bru ferment

de carn i pensament, ara transforma

perquè sigui la norma transgressió.

 

La mà busca replans en nords obscurs

que ara abaten els murs davant qui els mira

i descarat estira a camp obert

l’absorbent desconcert que a tots aplega

quan la sang ens ofega, dura i vespral.

 

És un joc atordit d’algues vermelles,

de solcs partits per relles que alcen perfums

entre l’ombra i les llums d’una abraçada

desfeta i recobrada mil cops i més

mentre els llavis només són el preludi.

 

La fractura del ser aquí s’instal·la

amb fulgors de bengala, s’aprofundeix

amb temporals de bleix i, tots dos lúdics,

l’home i la dona, impúdics, combaten lents

o amb presses desbordades, fins al silenci...

 

L’ull, els dits, els fan seus, eterns potser,

en l’instant que vol ser quan es prepara

i els trasmuda la cara, o quan ja són

en el moment que els fon o quan, ja lassos,

han trencat tots els llaços, si no és amor.

 

Manuel de Pedrolo

 

Octubre de 1989

 

 

 

 

 

 

 

V  I  N  G  T -  C  I  N  Q

V  E  R  S

P  O  U  R

M  A  R  I  O  N  A

 

 

Du corps, quelque peu trouble, le regard saisit

le lourd vacarme d’une défaillance

que l’âme, soumise au ferment brun

de chair et de pensée, transforme

pour que la règle soit transgression.

 

La main cherche des paliers dans des nords obscurs

qui abattent maintenant les murs devant qui les regarde

et tire, effronté, à ciel ouvert,

le désarroi absorbant qui rassemble tout le monde

quand le sang nous étouffe, dur et vespéral.

 

C’est un jeu étourdi d’algues rouges,

de sillons ouverts par des socs qui dressent des parfums

entre l’ombre et les clartés d’une étreinte

dénouée et recouvrée mille fois et plus,

tandis que les lèvres ne sont que prélude.

 

La fracture de l’être s’installe ici

avec des éclats de feu d’artifice, s’approfondit

avec des tourmentes de halètements, et, enjoués tous les deux,

l’homme et la femme, impudiques, combattent lentement

ou avec une hâte débordante, jusqu’au silence...

 

Le regard, les doigts s’emparent d’eux, les rendent peut-être éternels

dans l’instant qui veut être quand se disposent

et transmuent leurs visages, ou quand ils en sont déjà

au moment qui les confond, ou lorsque, déjà las,

ils on rompu tous les liens, faute d’amour.

 

Manuel de Pedrolo

 

Trad. française : Jordi Sarsanedas


Per Mariona Millà - (2010-02-05)

  • Taller
  • Contacte
  • Legal
  • Mapa web

Mariona Millà

  • Galeria d'obres
  • Curriculum
  • Cursos

Blog

  • Personal
  • Notes d'interès
  • Crítiques i textos

(c) 2009